Se centraron en el municipio de SanRamon en Matagalpa y vieron la necesidad de desarrollar un espacio de atención a los niños con necesidades educativas especiales, ya que allí tenían muchas ganas y empuje para trabajar pero les faltaban recursos.
Poco a poco se fue perfilando el proyecto:
- Lo gestionaria la fundación "el sueño de la campana" que ya se dedicaba a la cooperación en Nicaragua.
- La aportación desde Cataluña tendría dos vertientes: el apadrinamiento con la correspondiente aportación económica y el asesoramiento en la creación y desarrollo de un espacio de atención a las necesidades educativas especiales.
- La creación de este espacio: "Aula de Apoyo" dentro de una escuela ordinaria del municipio
- El trabajo técnico del equipo de asesoramiento se basa en el trabajo con los / las profesionales del Aula (psicóloga y maestros) mediante conexiones vía Skype de forma periódica y un trabajo de campo siempre que es posible.
- El proyecto pasaría a manos del MINED (Ministerio de educación de Nicaragua) pasados 5 años.
Entendemos la cooperación como un proceso en que mediante la aportación de diferentes recursos ayudamos a que ellos encuentren su manera de trabajar, de desarrollar la tarea y hacer de ésta una realidad sostenible. Por eso el trabajo no se basa en el trabajo con niños sino con maestros y psicólogas. Y tiene una duración determinada buscando que el gobierno del país se haga cargo. Creemos que estas son características que hacen diferente este proyecto respecto otras modalidades de cooperación.
Aunque el proyecto surgió a Villa lajoana, siempre se ha tendido a la apertura buscando más asesores y padrinos fuera de esta escuela.
Ja fa tres anys un grupet de mestres del Centre d'educació especial Vil·lajoana i enamorats de Nicaragua van decidir engegar un projecte de cooperació en l'àmbit de l'educació especial.
Es van centrar en el municipi de SanRamon a Matagalpa i van veure la necessitat de desenvolupar un espai d'atenció als nens amb necessitats educatives especials, ja que allà tenien moltes ganes i empenta per treballar però els faltaven recursos.
A poc a poc es va anar perfilant el projecte:
- el gestionaria la fundació "el sueño de la campana" que ja es dedicava a la cooperació a Nicaragua.
- l'aportació des de Catalunya tindria dos vessants: l'apadrinament amb la corresponent aportació econòmica i l'assessorament en la creació i desenvolupament d'un espai d'atenció a les necessitats educatives especials.
- la creació d'aquest espai: "Aula de apoyo" dins una escola ordinària del municipi
- el treball tècnic de l'equip d'assessorament es basa en el treball amb els/les professionals de l'Aula (psicòloga i mestres) mitjançant connexions via Skype de manera periòdica i un treball de camp sempre que és possible.
- el projecte passaria a mans del MINED (ministeri d'educació de Nicaragua) passats 5 anys.
Entenem la cooperació com un procés en que mitjançat l'aportació de diferents recursos ajudem a que ells trobin la seva manera de treballar, de desenvolupar la tasca i de fer d'aquesta una realitat sostenible. Per això la feina no es basa en el treball amb nens sinò amb mestres i psicòlogues. I té una duració determinada buscant que el govern del país s'en faci càrrec. Creiem que aquestes són característiques que fan diferent aquest projecte respecte altres modalitats de cooperació.
Tot i que el projecte va sorgir a Vil·lajoana, sempre s'ha tendit a l'obertura buscant més assessors i padrins fora d'aquesta escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada