trabajo de campo/treball de camp

Para desarrollar el proyecto es importante visitar el "Aula de Apoyo" con cierta regularidad.
En un primer momento, dos miembros del equipo fueron a San Ramon para valorar las necesidades de la población, qué demandas había, qué recursos eran necesarios y cómo dar forma al proyecto.

Con el proyecto definido se han realizado estancias en Nicaragua para ayudar al equipo en las tareas más prácticas y dar un apoyo presencial que las nuevas tecnologías no permiten aún.
Estos viajes suponen un intercambio muy rico en ambas direcciones. Ir allí implica conocer su realidad de primera mano, captar dificultades que cuestan de imaginar y ver cómo resuelven situaciones que a nosotros nos parecen imposibles. En la interacción de los profesionales de aquí y allí poco a poco van surgiendo estrategias que permitirán la mejora de la atención de los niños con discapacidad del municipio, pero siempre fruto de la colaboración. Nos parece importante remarcar que se trata de que el equipo de profesionales que trabajan día a día en el "Aula de Apoyo" deben conseguir sus propias estrategias y desarrollar sus recursos, y nosotros estamos para apoyarlas y ayudarlas en este proceso de autoconocimiento y crecimiento profesional.

Aquí puede ver dos blogs que se hicieron en diferentes estancias. Además del trabajo, siempre hay lugar para el recreo y conocer un país tan rico como Nicaragua.

Viaje 2010

Viaje 2011

Per tal de desenvolupar el projecte és important visitar l'"Aula de Apoyo" amb certa regularitat.

En un primer moment, dos membres de l'equip van anar a San Ramon per valorar les necessitats de la població, quines demandes hi havia, quins recursos eren necessaris i com donar forma al projecte.

Amb el projecte definit s'han fet estades a Nicaragua per ajudar l'equip en les tasques més pràctiques i donar un suport presencial que les noves tecnologies encara no permeten.

Aquests viatges suposen un intercanvi molt ric en ambdues direccions. Anar allà implica conèixer la seva realitat de primera mà, copsar dificultats que costen d'imaginar i veure com resolen situacions que a nosaltres ens semblen impossibles. En la interacció dels professionals d'aquí i allà poc a poc van sorgint estratègies que permetran la millora de l'atenció dels nens amb discapacitat del municipi, però sempre fruit de la col·laboració, ens sembla important remarcar que es tracta que l'equip de professionals que treballen dia a dia a l"Aula de apoyo" han d'aconseguir les seves pròpies estratègies i desenvolupar els seus recursos, i nosaltres estem per recolzar-les i ajudar-les en aquest procés d'autoconeixement i creixement professional.

Aquí podeu veure dos blogs que es van fer en diferents estades. A més a més del treball, sempre hi ha lloc per l'esbarjo i conèixer un país tan ric com Nicaragua.

Estada 2010

Estada 2011

situación actual/situació actual

Actualmente el proyecto se desarrolla dentro de la escuela ordinaria Fray Ramón de Las Casas, en el municipio de San Ramón. "El Aula de Apoyo" cuenta con dos maestros, que atienden niños en turnos de mañana y tarde, y con una psicóloga que coordina el trabajo de las maestras y evalúa las necesidades de los niños. Además, el equipo del aula participa en la elaboración de los planes de estudio individualizados en el aula regular.
Junto a ellas, está la coordinadora del proyecto de la Fundación que se encarga de tareas más administrativas y enlaza el trabajo en Nicaragua con los que nos encontramos en Cataluña.

Se construyeron dos espacios en la escuela destinados al proyecto, uno es propiamente el aula de atención a los alumnos, y el otro es un espacio polivalente que se utiliza como sala de psicomotricidad. Tras recibir una formación y material, la psicomotricidad ha obtenido un papel muy relevante en el día a día del aula.

Poco a poco se intenta hacer un trabajo con las familias, de sensibilización y formación hacia las necesidades de los niños.

El proyecto contempla la atención de todos los niños con discapacidad del municipio, esto incluye los que viven en las comunidades y escuelas "rurales". Esta parte del proyecto implica el desplazamiento de uno o dos miembros del equipo con los correspondientes gastos, y es por ello que este aspecto aún no se está desarrollando con normalidad, sino de manera esporádica.


Actualment el projecte es desenvolupa dins l'escola ordinària Fray Ramon de Las Casas, al municupi de San Ramon. "L'Aula de Apoyo" compta amb dues mestres que atenen nens en torns de matí i tarda, i amb una psicòloga que coordina la feina de les mestres i avalua les necessitats dels nens. A més a més, l'equip de l'aula participa en l'elaboració dels plans d'estudi individualitzats a l'aula regular.
Juntament amb elles, està la coordinadora del projecte a Nicaragua que s'encarrega de tasques més administratives i enllaça la feina a Nicaragua amb els que ens trobem a Catalunya.

Es van construir dos espais a l'escola destinats al projecte, un és pròpiament l'aula d'atenció als alumnes, i l'altre és un espai polivalent que s'utilitza com a sala de psicomotricitat. Després de rebre una formació i material, la psicomotricitat ha obtingut un paper molt rellevant en el dia a dia de l'aula.

A poc a poc s'intenta fer un treball amb les famílies, de sensibilització i formació vers les necessitats dels infants.

El projecte contempla l'atenció de tots els nens amb discapacitat del municipi, això inclou els que viuen a les comunitats i van a escoles "rurals". Aquesta part del projecte implica el desplaçament d'un o dos membres de l'equip amb les corresponents despeses, i és per això que aquest aspecte encara no s'està desenvolupant amb normalitat, sinò de manera esporàdica.

inicios del proyecto/inicis del projecte

Ya hace tres años un grupo de maestros del Centro de educación especial Vil.lajoana y enamorados de Nicaragua decidieron poner en marcha un proyecto de cooperación en el ámbito de la educación especial.

Se centraron en el municipio de SanRamon en Matagalpa y vieron la necesidad de desarrollar un espacio de atención a los niños con necesidades educativas especiales, ya que allí tenían muchas ganas y empuje para trabajar pero les faltaban recursos.
Poco a poco se fue perfilando el proyecto:

• Lo gestionaria la fundación "el sueño de la campana" que ya se dedicaba a la cooperación en Nicaragua.
• La aportación desde Cataluña tendría dos vertientes: el apadrinamiento con la correspondiente aportación económica y el asesoramiento en la creación y desarrollo de un espacio de atención a las necesidades educativas especiales.
• La creación de este espacio: "Aula de Apoyo" dentro de una escuela ordinaria del municipio
• El trabajo técnico del equipo de asesoramiento se basa en el trabajo con los / las profesionales del Aula (psicóloga y maestros) mediante conexiones vía Skype de forma periódica y un trabajo de campo siempre que es posible.
• El proyecto pasaría a manos del MINED (Ministerio de educación de Nicaragua) pasados ​​5 años.

Entendemos la cooperación como un proceso en que mediante la aportación de diferentes recursos ayudamos a que ellos encuentren su manera de trabajar, de desarrollar la tarea y hacer de ésta una realidad sostenible. Por eso el trabajo no se basa en el trabajo con niños sino con maestros y psicólogas. Y tiene una duración determinada buscando que el gobierno del país se haga cargo. Creemos que estas son características que hacen diferente este proyecto respecto otras modalidades de cooperación.

Aunque el proyecto surgió a Villa lajoana, siempre se ha tendido a la apertura buscando más asesores y padrinos fuera de esta escuela.



Ja fa tres anys un grupet de mestres del Centre d'educació especial Vil·lajoana i enamorats de Nicaragua van decidir engegar un projecte de cooperació en l'àmbit de l'educació especial.

Es van centrar en el municipi de SanRamon a Matagalpa i van veure la necessitat de desenvolupar un espai d'atenció als nens amb necessitats educatives especials, ja que allà tenien moltes ganes i empenta per treballar però els faltaven recursos.
A poc a poc es va anar perfilant el projecte:

• el gestionaria la fundació "el sueño de la campana" que ja es dedicava a la cooperació a Nicaragua.
• l'aportació des de Catalunya tindria dos vessants: l'apadrinament amb la corresponent aportació econòmica i l'assessorament en la creació i desenvolupament d'un espai d'atenció a les necessitats educatives especials.
• la creació d'aquest espai: "Aula de apoyo" dins una escola ordinària del municipi
• el treball tècnic de l'equip d'assessorament es basa en el treball amb els/les professionals de l'Aula (psicòloga i mestres) mitjançant connexions via Skype de manera periòdica i un treball de camp sempre que és possible.
• el projecte passaria a mans del MINED (ministeri d'educació de Nicaragua) passats 5 anys.

Entenem la cooperació com un procés en que mitjançat l'aportació de diferents recursos ajudem a que ells trobin la seva manera de treballar, de desenvolupar la tasca i de fer d'aquesta una realitat sostenible. Per això la feina no es basa en el treball amb nens sinò amb mestres i psicòlogues. I té una duració determinada buscant que el govern del país s'en faci càrrec. Creiem que aquestes són característiques que fan diferent aquest projecte respecte altres modalitats de cooperació.

Tot i que el projecte va sorgir a Vil·lajoana, sempre s'ha tendit a l'obertura buscant més assessors i padrins fora d'aquesta escola.